Hi ha experiències que no sumen una línia al currículum. Et canvien per dins.
Aquest ha estat el meu primer any ensenyant alumnes de primer de carrera. I avui, mirant enrere, entenc una cosa amb una claredat enorme: ensenyar no és només transmetre coneixement. És entrar, encara que sigui per un temps, en una etapa decisiva de la vida d'algú. Just quan tot comença. Just quan encara hi ha dubtes, nervis, inseguretat, il·lusió, ganes de demostrar, por a no estar a l'altura i també una quantitat immensa de potencial esperant a ser despertat.
Potser per això ha estat tan especial. Perquè he vist l'aprenentatge en la seva forma més pura: l'evolució, l'esforç silenciós, la idea tímida que acaba trobant la seva veu, la inseguretat que a poc a poc es converteix en criteri, la maduresa que comença a aparèixer gairebé sense adonar-se'n.
Hi ha una estrofa d'Antonio Machado que avui m'acompanya d'una manera especialment bonica:
"Caminant, són les teves petjades el camí i res més; caminant, no hi ha camí, es fa camí en caminar."
I això és exactament el que he sentit durant aquest curs. Que ensenyar també és caminar amb altres. No per ells. Amb ells. Acompanyar, exigir, escoltar, empènyer, confiar. I, alhora, deixar que també et transformin a tu.
Perquè s'aprèn ensenyant. I s'aprèn molt. S'aprèn a mirar millor, a escoltar més a poc a poc, a tenir més paciència, a detectar talent fins i tot quan encara no sap anomenar-se a si mateix. S'aprèn a recordar que darrere de cada treball, cada presentació, cada error i cada avenç, hi ha una persona construint-se.
Gràcies a EBS Paris i a Ferrières Hospitality & Luxury Management School per la confiança i per donar-me l'oportunitat de viure una experiència tan profundament bonica.
Un agraïment molt especial a Maria Angels, Catherine Al Hachem, Sophie de Rougé i Sébastien Chantelot, a París, que van fer possible aquesta experiència. Gràcies per la vostra confiança, el vostre acompanyament i la vostra amabilitat durant tot aquest camí. El vostre suport ha comptat molt més del que us imagineu.
Gràcies a totes les persones que han format part d'aquest curs. I gràcies, sobretot, als meus alumnes. Pel vostre treball, el vostre esforç, la vostra dedicació, la vostra evolució. I per fer-me recordar, cada setmana, per què ensenyar continua sent una de les experiències més humanes, més exigents i més boniques que existeixen.
I gràcies, de tot cor, per aquell ram de flors meravellós. Va ser molt més que un detall. Va ser la manera perfecta de culminar una experiència que em quedo ben endins i que desitjo repetir, de debò, una vegada i una altra.
Me n'emporto aprenentatge. Me n'emporto orgull. Me n'emporto afecte. Però, sobretot, me n'emporto la certesa que ensenyar deixa petjada. En qui aprèn. I també, per sempre, en qui ensenya.
Amb molta gratitud, afecte i el desig sincer de reviure una experiència tan valuosa ben aviat.